El primer ball sense Carles Costa

Text llegit per un membre d’Aires de Pagesia a la primera mostra després de la mort del seu fundador i mestre.

Carles Costa infinit

Avui és un dia especial. És un dia especial perquè, a la fi, un any i mig després hem recuperat una de les nostres passions, el ball de bot, una passió que aquest maleït virus ens ha robat. No només ens ha robat el ball, també ens ha robat els assajos, les bauxes a sa Princesa i tot el que comporta formar part de la família d’Aires de Pagesia; però, el que no li perdonarem mai a la covid és que no ens poguéssim acomiadar del nostre mestre, del nostre referent, del nostre Carlos.

En Carlos ens va deixar el 19 d’abril de 2020. No de covid, però sí en ple confinament. Per a cada un de nosaltres va ser molt, però molt dur no poder fer costat a la seva família, no poder abraçar n’Antònia i tampoc poder-nos abraçar entre nosaltres que, al cap i a la fi, tots i cada un dels que som aquí ens sentim part de la seva família.

I és que Aires de Pagesia és molt més que un grup de ball, Aires de Pagesia és com una d’aquelles amistats que pot ser que no la vegis tan sovint, com aquell familiar que no pots visitar tant com t’agradaria, però que saps que quan hi hem de ser tots hi acudim. I hi acudim encantats perquè els valors que ens va inculcar en Carlos són infinits. D’aquí el nostre lema de Carles Infinit, un any per a tu.

De fet, un any no és suficient per dedicar-te, Carlos. Ho sabem. I ens romp el cor no poder dedicar-te aquell gran homenatge que et mereixes per tot el que vas fer per cada un de nosaltres com a balladors i com a músics. Ara ens toca així, però no dubtis, Carlos, que arribarà un dia que haurem vençut el virus i quan això arribi la festa que et prepararem en el teu honor serà insuperable perquè tu Carlos per a nosaltres eres insuperable.

Som molts els qui t’estarem infinitament agraïts perquè gràcies a Aires de Pagesia hem forjat amistats de ben petits que encara perduren, fins i tot hem format famílies i no tenguis cap dubte que et prometem, Carlos, que intentarem transmetre als nostres fills la teva estima pel ball de bot i la cultura popular.

De tu, Carlos, ens quedam amb les teves ganes inesgotables per dur endavant nous projectes dins el Centre Cultural de Sant Joan i la teva iniciativa de recerca de la nostra cultura, però segurament del que t’estam més agraïts és de l’oportunitat ja de ben jovenets que ens va donar Aires de Pagesia de conèixer món gràcies als viatges que ens organitzaves. No només viatges. I és que des d’una simple ballada a una excursió o una acampada guardam un record, una anècdota inoblidable i que si ens posam a contar batalletes de tots aquests records encara ara ens fan riure.

I és que, Carlos, de ben petits ens contagiares il·lusió.

Com ja hem dit, avui és un dia especial i també una mica emocionant i trist a la vegada perquè és la primera vegada que sortim a aquesta plaça a ballar sense tu. Carlos, sempre seràs infinit pels balladors i músics, però et confessam que conservam intacte aquesta il·lusió per fer avui la millor ballada possible, simplement, perquè va per tu. I com que va per tu, et dedicam aquest parado que tant t’agradava ballar. Imaginam, tal com diu la lletra de la cançó, que en robares moltes d’agulles de rebosillos, així que Carlos per la teva família d’Aires de Pagesia sempre seràs infinit i tendràs un lloc privilegiat dins els nostres cors. Gràcies, gràcies i mil gràcies per tots els valors i coneixements que ens has transmès. Els mantendrem intactes. Així que va per tu, mestre.